Quan es produeix una defunció i s’ha de gestionar el repartiment d’una herència, és important conèixer els drets que la legislació catalana reconeix a determinats familiars del causant. Un dels principals és la legítima.
La legítima limita, en certa manera, la llibertat del causant a l’hora de disposar del seu patrimoni, ja que la llei reconeix a determinades persones el dret a obtenir un valor patrimonial de la successió.
Però, què és exactament la legítima a Catalunya, qui hi té dret, com es calcula i què passa si no es respecta?
Què és la legítima a Catalunya?
La legítima a Catalunya és el dret que la legislació successòria catalana reconeix a determinades persones perquè puguin obtenir en la successió del causant un valor patrimonial.
És important diferenciar entre ser legitimari i ser hereu. Tenir dret a la legítima no implica necessàriament tenir la condició d’hereu ni dona dret, per si mateix, a una part concreta dels béns que formen l’herència.
La legítima es pot atribuir per qualsevol títol, entre vius o per causa de mort, i el seu règim està regulat principalment pel Llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions.
Qui té dret a cobrar la legítima?
A Catalunya, tots els fills del causant són legitimaris per parts iguals.
En determinats supòsits previstos legalment, els descendents d’un fill poden ocupar el seu lloc per dret de representació.
Quan el causant no té descendents que l’hagin sobreviscut, són legitimaris els progenitors. Si tots dos viuen, la legítima els correspon per meitat, i si només en viu un, li correspon íntegrament.
Cal tenir present que el cònjuge vidu o la parella estable supervivent no són legitimaris a Catalunya pel simple fet de tenir aquesta condició. No obstant això, poden tenir altres drets successoris previstos per la legislació catalana, en funció de les circumstàncies concretes de la successió.
Com es calcula la legítima?
El càlcul de la legítima a Catalunya està regulat pel Codi civil de Catalunya.
Per determinar-ne la quantia, es parteix del valor dels béns de l’herència en el moment de la mort del causant i se’n dedueixen els deutes i les despeses legalment computables.
A aquesta quantitat s’hi pot haver d’afegir el valor de determinats béns donats o alienats a títol gratuït pel causant durant els deu anys anteriors a la seva mort, d’acord amb les regles establertes legalment. Les donacions imputables a la legítima es computen amb independència de la data en què s’hagin fet.
Sobre la base resultant es calcula una quarta part, que constitueix la legítima global.
Aquesta quarta part és la quantitat que correspon al conjunt dels legitimaris i, posteriorment, s’ha de determinar la legítima individual que correspon a cadascun d’ells.
Per aquest motiu, el càlcul de la legítima d’una herència requereix analitzar no només els béns existents en el moment de la defunció, sinó també els deutes, determinades despeses, les donacions efectuades en vida i les circumstàncies personals dels legitimaris.
Es pot reclamar la legítima?
Sí. Quan una persona té dret a la legítima i no l’ha percebuda, pot reclamar-la.
També es pot reclamar el suplement de legítima quan el legitimari ha rebut una quantitat inferior a la que legalment li correspon.
Amb caràcter general, l’hereu respon personalment del pagament de la legítima i, si escau, del suplement.
A més, cal tenir en compte els terminis legals. D’acord amb el Codi civil de Catalunya, la pretensió per exigir la legítima i el suplement prescriu, amb caràcter general, al cap de deu anys de la mort del causant, sens perjudici dels supòsits de suspensió previstos legalment.
Per això, si existeixen dubtes sobre si s’ha respectat la legítima en el repartiment de l’herència, és convenient revisar la documentació successòria i determinar els drets de cada persona.
Què passa si no es respecta la legítima?
Que un legitimari no hagi rebut allò que li correspon no comporta automàticament la nul·litat del testament.
El legitimari pot exercir les accions que preveu la legislació catalana per reclamar la legítima que no ha percebut o el suplement necessari quan l’import rebut sigui inferior al que legalment li correspon.
En determinats casos, també pot ser necessari analitzar les donacions realitzades en vida pel causant o les disposicions testamentàries per determinar si afecten els drets dels legitimaris.
Cada successió presenta unes circumstàncies particulars. El patrimoni del causant, l’existència de donacions prèvies, el contingut del testament, el nombre de legitimaris o un eventual desheretament són alguns dels elements que poden condicionar el resultat.
La legítima i el repartiment de l’herència a Catalunya
La legítima a Catalunya és una de les qüestions que cal tenir especialment en compte en qualsevol procés successori.
Tant els hereus que han de gestionar el pagament de la legítima com les persones que consideren que poden tenir-hi dret han de conèixer correctament la seva situació abans de formalitzar el repartiment de l’herència o iniciar una reclamació.
Una correcta revisió jurídica de la successió permet determinar qui té la condició de legitimari, quina és la base de càlcul, quin import correspon a cada persona i si existeixen elements que poden afectar la legítima.
Necessites assessorament sobre la legítima?
Si tens dubtes sobre una legítima, una herència o el seu repartiment a Catalunya, a Feliu-Herències oferim assessorament jurídic especialitzat a clients de Manresa i de tot Catalunya. Analitzem cada cas de manera individualitzada perquè puguis conèixer els teus drets i prendre la millor decisió amb totes les garanties legals.
El nostre equip d’advocats especialitzats en dret successori pot assessorar-te en la gestió d’herències, el càlcul i la reclamació de la legítima, així com en la resolució de qualsevol conflicte successori.
Contacta amb Feliu-Herències perquè puguem estudiar el teu cas i oferir-te l’assessorament jurídic més adequat.
